Júpiter, nou intent

L'estiu, i la primavera tardana també, és molt desagraït per a l'observació astronòmica. Ja no cal anar vestit com un esquimal, però reapareix la tortura permanent dels mosquits. I sobretot, sobretot, es redueixen les hores de foscor, que comencen massa tard i s'acaben massa d'hora. Això obliga a un impossible, si es treballa: fer vida quasi exclusivament nocturna. A més, algunes de les constel·lacions més espectaculars (Orió, Andròmeda) desapareixen, i sembla que només et quede el premi de consolació. I per a acabar-ho d'adobar, aquest any els planetes estaran bastant esquius, almenys durant uns quants mesos.

Però hi ha excepcions. Fa uns dies que han reaparegut Júpiter, visible ja al voltant de les 23h, i Saturn, quasi dues hores més tard. Com que, per fi, després de molts dies desgraciats, ha tornat un temps més pacífic i amb cels acceptables, anit no em vaig poder estar de muntar tota la cacharrería al terrat. Objectiu: una imatge una mica millor, o almenys diferent, de Júpiter. I a dormir.

Vaig començar a muntar passades les 22h, i encara no havia fet l'alineació a tres estels quan el planeta gegant ja era ben visible per llevant. Per contrastar amb la foto de la darrera vegada, vaig optar pel telescopi Newton i per repetir amb la càmera ZWO, que em vaig oblidar de refrigerar. Vaig trobar dues dificultats fonamentals: una, la de trobar el punt òptim d'enfocament del telescopi, i l'altra, que havia de triar entre veure el planeta amb les franges i els colors, però sense satèl·lits, o augmentar l'exposició i el guany per a veure els satèl·lits però a costa de cremar el planeta. En principi, com la vegada anterior, em vaig decidir per sacrificar els satèl·lits. Però després vaig pensar: i si faig preses diferents, amb paràmetres diferents, i després les apile?

Per això vaig fer quatre vídeos de seixanta segons cadascun i canviant els paràmetres. Vaig apilar les imatges de cada vídeo i després vaig apilar les resultants. Però la versió "cremada" de Júpiter era tan brillant que desbaratava els colors de les imatges decents. Finalment vaig fer un experiment: eliminar (enfosquir) manualment Júpiter, amb Photoshop, en la foto on es veien els satèl·lits, i deixar les altres intactes. El resultat no està del tot malament: Júpiter, amb tres dels satèl·lits galileans (d'esquerra a dreta: Cal·listo, Europa i Ganimedes). Llàstima que amb la càmera ZWO no puc emprar la lent de Barlow per a aconseguir més augment, perquè les que tinc són de 1,25" i la càmera és de 2". Però així i tot, matem el cuquet.

Meade LX70 200/1000 f/5
NEQ5 Pro GoTo
ZWO ASI 174 MC-Cool Color
avi 4x60"
Autostakkert, Registax 6, Photoshop