Planetes, fins que ens en cansem

Sé que insistir sobre els planetes disponibles aquests mesos, Júpiter i Saturn, es fa una mica tediós i avorrit, però això és com el conte de la cigala i la formiga: cal aprofitar la temporada, perquè d'ací a poc esdevindran invisibles durant un any quasi sencer, i no els tornarem a tenir en oposició fins a juliol de 2020. I així, també, vaig practicant per a la pròxima oposició de Mart, l'octubre de l'any que ve (que no serà com la que vam tenir l'any passat, una proximitat que no es donarà fins a... 2035 o 2037...).

En qualsevol cas, quina és la particularitat de les fotos que penge hui d'aquests dos planetes? Dues novetats. La primera, que aquestes estan fetes novament des de cel urbà, concretament des de Foios. Això dona una idea de les potencialitats que un cel tan contaminat com aquest pot oferir. La segona, que per primera vegada he sabut fer ús de la lent de Barlow 3x amb el Mak, extremant al màxim les possibilitats d'augment del telescopi. El preu que es paga per això és la pèrdua de lluminositat, de camp i de detalls. Però cal admetre que no està malament per a anar forçant l'instrumental.

Júpiter no va eixir gens malament, tot i que dissortadament a aquelles hores la Gran Taca Vermella s'havia amagat per la zona no visible. Es veu molt bé l'estructura de bandes de núvols, i s'entreveu fins i tot un remolí a la zona central-occidental nord.

Maksútov-Cassegrain 150/1800 f/12
Barlow 3x
Celestron AVX
ZWO ASI 174 MC-Cool
10 x 120'', Autostakkert, Registax 6, Photoshop

Saturn, naturalment, és més agraït. No sols es veu la Divisió de Cassini perfectament, sinó també els límits de l'esfera i la subdivisió de la part externa dels anells:

Maksútov-Cassegrain 150/1800 f/12
Barlow 3x
Celestron AVX
ZWO ASI 174 MC-Cool
10 x 120'', Autostakkert, Registax 6, Photoshop