Només vaig fer unes fotos de pràctica de la Lluna sense seguiment, per a provar el teleobjectiu amb extensor x2 i diverses opcions de diafragma. Ni tan sols astrofotografia lunar, amb la terrassa tancada per obres.
 |
| Canon EOS 6D, 100-400 EF + 2x extender ISO 100, f/32, 1/2'' Photoshop |
Fins que la tercera setmana d'agost va començar a refrescar tímidament a les nits, es va establir una mica més d'amplitud tèrmica al llarg del dia, i em vaig atrevir a fer els 45' de cotxe fins a Casinos, amb dos únics objectius: practicar una mica més la fotografia circumpolar i, sobretot, fer una bona foto de la M31, la galàxia d'Andròmeda, la més propera a la Via Làctia, a 2,5 milions d'anys-llum de nosaltres. Un objectiu típic de tot principiant, en visual tant com en fotografia, i que en aquesta modalitat se m'havia resistit des del principi per falta de condicions.
La nit va ser accidentada, i em va fer aprendre una altra cosa important: que aquesta varietat d'astronomia no es pot fer els dies que arrossegues cansament físic. Els moviments són maldestres, colpeges les coses, et cauen, caus tu mateix, amb un sol gest matusser llances en orris tota la delicadíssima faena de posada en estació (l'orientació precisa amb la polar, l'alineació amb diversos estels), i és desesperant i humiliant. El pitjor de tot va ser que, després de l'àrdua tasca d'enfocar la Canon 550D modificada, una vegada plantats la tauleta i l'ordinador, em faltava... el cable de connexió entre les dues màquines. Vaig haver de desmuntar la càmera, instal·lar la 6D (que va desequilibrar el pes sense que me n'adonara), instal·lar-li a aquesta l'intervalòmetre i fer les fotos de la circumpolar manualment...
 |
| Casinos la nuit Canon EOS 450D, 17-55 30 x 120'', ISO 400, f/3.5 |
De manera que, amb tots aquests accidents, començava la sessió fotogràfica a les 00.45. Però no era tot: la Lluna minvant havia d'eixir mitja hora més tard, disposada a contaminar-me de llum el camp visual. Vaig acceptar el desastre, pensant que si ho haguera intentat des de cel urbà hauria sigut pitjor, i pensant que ja me les apanyaria per a compensar-ho durant l'edició de les fotos.
En total, vaig aconseguir una exposició d'una hora, 11 minuts i 28 segons d'integració.
 |
| El resultat "cru" d'apilar més de 100 fotos de 30'' (i totes les de calibratge) |
Els primers intents d'edició van donar com a resultat una imatge massa fosca i massa saturada.
 |
| Primers intents d'edició, StarTools |
Un company de Castelló que en sap molt més que jo, Germán Peris, em va explicar en què consistien les dificultats, i me la va editar ell mateix. Amb un parell de retocs finals meus, aquest és el resultat final. No és la millor Andròmeda que podeu veure (per internet és extremament fàcil trobar-ne centenars de millors, sense comptar-hi les fotos professionals), però no està gens malament. N'estic content, i, francament, encara em sorprèn ser l'autor d'aquesta fotografia.
 |
| Casinos, 23-24.08.2019 Newton 200/1000 f/5, AVX sense autoguiatge Canon EOS 6D sense modificar 71' 28'' DeepSkyStacker, Photoshop (GC), Pixinsight (Germán Peris) |
Hi veiem M31 envoltada de la galàxia elíptica nana M32 (en aquesta foto, a la dreta) i de la galàxia oval M110 (a l'esquerra). Aquestes dues són satèl·lits d'Andròmeda.
Aquesta d'ací baix és la primera foto de M31 que vaig fer, el 10 de febrer de 2019. Potser ja havia aparegut per ací. Mig any separa aquestes dues fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada